Pelér
L’è a bunura
en val de sura
co i prim ciar
de la matina
che ‘l Péler
el se sbulina.
Vènt alégher
onda spèsa
vènt de Roca
lac che ciòca.
Onde bianche
onde de mar
onde gròse
che se spaca
sö le còrne
de l’Altar.
A l’altèsa de Dusà
l’onda amò la se rifà
ma l’è dulsa, calma, tanta…
l’è per chel
che’l lac el canta…
Va abelase
A còrer
te ve ‘l mancafià
Va abelase
Che ‘l tèmp l’è sa segnà.